Sota aquest lema , el proper día 24 d’Octubre, es celebrará a Balaguer la VIIIèna Trobada Provincial de Voluntàries i Voluntàris de Creu Roja. Aquest fet que afecta a les nostres terres i com sempre respón a l’humilitat i anonimat dels organitzadors i participants; pot ser que per si sol, no tingui aparentment, el nivell de projecció cara a l’opinió pública i la societat en general; però jo vulldría proposar una altra lectura d’aquest article i plantejar l’enorme importancia que té la trobada.

Darrera de tantes imatges, documentals, cròniques periodístiques i, informacions de desastres, catástrofes, guerres, atemptats, accidents etc. podem veure constantment les bandères, vehicles, samarretes, jerseis i vestimenta en general, amb la Creu Roja a l’esquena, o pintada a qualsevol superficie. També ho veiem en ambulàncies o vehicles adaptats que transporten discapacitats, serveixen menjars a domicili als solitàris ancians impedits, o acudeixen en tele-assistència a la primera crida d’auxili de la gent des de casa seva.

Doncs, darrera de totes aquestes Creus i dintre de cada vestit, hi ha un noi o noia que voluntariament vesteix allò i acudeix a donar la seva mà, a ajudar on sigui necessàri, lluny o aprop; sense pensar en els perills i el drama humà que trobará. Seran dels voluntaris, aquelles riatlles alegres dedicades a la gent, sense pensar en el temps que perdran de les seves activitats pròpies juvenils, ni que ningú els hi pagará rés, ni quins efèctes produirán en ells o elles, les coses que veurán i viurán.

No hi pensarán per qué la seva voluntad de compromís será més forta que la incertesa o la por. El desconeixement, simplement el desinterés o, el que no ens toca d’aprop, fa molts cops que no ens preguntem com es fan les coses o quins organismes possibiliten aquests sistèmes d’ajuts i, sobre tot, d’on surt tota aquella gent que apareix sempre que, per un agressiu comportament de la naturalessa o dels homes; cor la sang i la gent pateix o mor. El material, transport i mitjans, surten segur de partides pressupostàries de les administracions, però la gent voluntària que aporta l’ajut humá, no consta a cap pressupost ni a cap nòmina i es, senzillament gent que com la de Creu Roja pertanyen a voluntariats d’organitzacions i entitats d’ajuda humanitària.

Doncs aquesta gent que no demana rés, es la mateixa que organitza la Trobada de Balaguer. D’aquí l’importància de l’Acte, perqué son ells i elles els que finalment, omplen la vestimenta, descarrèguen el material, carrèguen camilles, consolen a la gent i, d’aquesta manèra esdevenen la base de suport i el cos principal de la Creu Roja, des dels Comités més locals fins a l’estructura més universal; i passa exactament igual en altres organitzacions humanitàries.

Aquesta es la jove societat solidària, entregada, alegrement compromesa, lliure i sense frontères, i no la de aquells col.lectius que sota les seves reivindicacions, es queixen, tot ho trenquen, son insolidàris i sota la bandèra de l’inconformisme vesteixen de lliures i llibertins, malmetent quasi sempre la seva juventud.

Vist el téma sota aquesta óptica, no sabría trobar fets més importants a tenir en compte..!

A tot el món i, com a resposta als esdeveniments que es produeixen, caldría una ferma voluntat de canvi, tendríem que exigir i no demanar la PAU, sería necessàri que els dirigents i conductors d’aquest planèta i per tant, responables de les intoleràncies i insolidaritats, estudiessin atentament aquesta senzilla formula….Voluntat més compromís, igual a canvi.! Es fácil aconsseguir el resultat, sapiguent bé els factors bàsics i, aquests els hi poden ensenyar els voluntàris i voluntàries de Creu Roja.

El meu reconeixement a tots ells i elles.