NOMENCLATURA, CARRERS I INMORTALITAT

Sembla que ara tenim la moda a les institucions polítiques de posar a sobre de la taula mocions, proposicions i iniciatives per questionar de forma més o menys virulenta el nomenclator dels nostres pobles i ciutats,  en relació a persones que segons alguns, sense a cops massa coneixement de causa,  associen o afirmen la seva pertanyença al règim general franquiste o feixiste sense més.

Però,  com m’agradaría donar-li a aquest article una petita dosi d’humor,  recordaré una reflexió que va caure a les meves mans i en un altre contexte ja vaig interpretar i escriure.  “Cal tenir molta cura de que no posin el nostre nom a un carrer d’una ciutat, encara que sigui la nostra,  mentre visquem o poc temps després d’haver mort,  doncs es perillossísim intentar assegurar l’inmortalitat al ser integrat en el nomenclator urbà.  Per exemple,  molt poca gent sap avui en día si Balmes,  Aribau, Serrano, Muntaner,  Viñes,  Clavé,  Baiget o Claudio Coello; son noms de carrers o de persones inmortals.  I valgui l’acudit de que no cal més que agafar un taxi i esmentar-li la persona d’en Rafael de Casanovas,  per que ell respongui.  Caram!  Quina coincidència! Aquest noi es diu com el famòs carrer de l’eixample!.”

Aquest es potser el pervindre de tants i tants inmortalitzats amb carrers.

Ovídi ja va escriure.  “Els inmortals es metamorfosearán en noms de carrers “.

I jo dic que es ben trist el futur de tanta gent al acabar sent una adressa GPS.

Estic absolutament d’acord en apartar dels espais públics  el record de personatges de passat violent,  ideología equivocada o protagonistes d’episòdis lamentables de la història,  i de fet sempre he aplaudit que després de la mort del General Franco,  s’eliminessin de tot arreu els noms de Generalísimo,  Jose Antonio, Victoria i tants altres que existíen al llarg i ample del territòri espanyol;  però en aquests moments es complicat i veritablement un risc, eliminar noms per que sí,  i les comissions que es nomenarán per a l’estudi de molts casos particulars,  tenen feina a fer. Primer per que mai se sap on es la frontera de les malifetes de la història i fins i tot,  les époques on arribar,  doncs qui sap si caldrá canviar els noms d’Alejandro Magno,  Julio César,  tots els conqueridors holandesos,  francesos, bèlgues,  anglesos, portuguesos o espanyols,  i més darrerament  Churchill,  Kennedy,  Mc.Arthur o De Gaulle; i un infinit nombre de persones que varen dirigir guèrres on morí molta gent ignocent.  Certament es ben difícil.

Però en el cas de la nostra ciutat i pobles,  cal ser especialment curòs doncs després de la guerra civil  molta gent s’exilià,  però  una infinitat varen romandre aquí d’empeus i al peu del canó per començar de nou a empenyer el païs cap el desenvolupament i  la prosperitat des de la professionalitat,  el comerç, l’economía i la cultura;  treballant soterradament sota el règim franquista,  sense fer soroll  treballant i treballant,  cadascú a la seva manèra.  I per aquest fet no es poden jutjar frivolament a les persones que,  molts cops varen fonamentar el prestígi de la nostra ciutat en el cas de Lleida,  i ens han deixat uns llegats que avui día no tenen preu i potser poca gent es pregunta d’on han sortit.

Tinc al cap molts noms de persones avui día,  arrossegats per terra i tildats de franquistes-feixistes,  que no son culpables de res i han fet per  Lleida una tasca tan important com mai farán tots aquells i aquelles que demanen els seus caps i carrers  encara que visquessin tres vides,  sense tenir a més la més mínima informació històrica.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Cercle de Belles Arts, l’Associació de Música de Lleida, el Col.legi Sant Jordi,  Sicoris,  Huracans,  TOAR, i tantes associacions i institucions cíviques,  varen neixer durant l’época franquista. Doncs demanem també la seva disolució i desaparició de l’escenàri cultural ?.  Es una simple pregunta.

I per acabar amb toc d’humor també.  A tots aquells veïns afectats per el canvi de nom dels seus carrers, algú els indemnitzará econòmicament al ser obligats a canviar les tarjetes,  paper de carta,  documents d’identitat,  tarjes i adresses comercials publicitàries i adresses postals oficials ?.

Una altra simple pregunta.                                          Mariano Gomá.

 mariano-goma-008