FROM INDIA TO MARC CERÓN.

 

Una de les aventatges d’aquest món de la comunicació em permet accedir a La Mañana digital allá on em trobi o la vida em porti; i avui he tingut el plaer i l’oportunitat de llegir la secció fixa d’en Marc Cerón en relació al “lleidatanisme” i el seu exponent des de fa 75 anys com es el Caliu Ilerdenc.

He tingut una grata sorpresa Marc, doncs en els temps que corren, demostra una notable valentía posar els punts sobre les íes de la veritat en l’història de la cultura de Lleida,  doncs hi han certs grups dedicats a desmuntar a moltes persones i a tot allò sense les que la cultura lleidatana no hagués estat possible,  a més quant aquests “ salvapatries” tot allò que hi ha s’ho han trobat fet,  i gràcies a tot lo que condemnen a mort i escampen arreu, ara gaudeixen d’una qualitat cultural i de vida quina llibertat els hi permet dir mil frivolitats com qui no fa res.

Tens raò quant dius que no tot es perfecte , o ho ha sigut,  però el Caliu Ilerdenc, per sobre de totes les llegèndes i malifètes que se li han atribuït, es el col.lectiu degà en la defensa de Lleida, la nostra terra, les nostres tradicions i bàsicament de la nostra cultura.  Al Caliu han pertangut moltes persones que amb el temps han esdevingut i esdevenen encara avui,  fonamentals per a Lleida des del punt de vista professional, empresarial o polític i,  avui día que tant de moda tenim la corrupció, jo invito a tothom a que esmenti tant sol un cas de caliuenc de dolenta conducta social; uns a primera línea,  altres en el joc del mig camp i altres a les trinxères.

Ara fará vingt i cinc anys que vaig tenir l’honor d’ingressar al Caliu i he gaudit la companya i llicons de coneixement i sabiduría d’una gran quantitat de enormes i cultes persones que avui lamentablement ens han deixat,  però estic també molt orgullòs dels meus companys actuals,  hereus també de la flama cultural i d’amor per Lleida,  amb els que comparteixo taula i tertúlia de forma cordial, neta i transparent.

També es cert Marc, que el Caliu Ilerdenc, caldría que gaudís d’una projecció social molt més activa i pública,  sense complèxes que en certs cercles de gent,  que romanen encara en Maig del 68, o abans, han estat alimentant cara a l’opinió pública, desconeixedora de l’història real, una certa llegènda ridícula d’un franquisme avui enterrat i podrit. D’igual forma,  sería desitjable que poguessin apareixer en els nostres conreus més entitats que en comptes de destruïr, es dediquessin a construïr, alimentar i engreixar la cultura que hem rebut i que som responsables de transmetre als que prendrán el nostre relleu.

Finalment Marc,  legeixo asiduament la teva secció “Ara que m’he fet gran” i et tinc de dir, des de tants anys que ens coneixem, que no tant sols t’has fet gran sinò que un pas més ennllà, et comences a fer sàbi.

 

Mariano Gomá.