Seguint el títol de Futur de la Costa Brava i, fora de l’estructura anàlisi de planejament i infrastructures, apareixen temes de debat que afecten així mateix de forma directa en aquest futur.
El tractament de platges, cales, embarcacions esportives, ports i depredació de fauna i flora marítim-terrestre.
Política en relació als camins de ronda, la seva recuperació, adequació amidament i ús

INTERVENCIÓ A LA COSTA

Vull començar aquesta comunicació amb una màxima que no cal oblidar. “La Costa Brava, es brava i no cal canviar-li el seu caràcter, ni el seu origen, ni la seva condició”.
D’altra banda, he trobat a faltar en el temes de debat, la situació actual i futura prevista dels ports, tractament de cales i (instal•lacions de morts i boies de temporada, balisaments), protecció contra els més elementals incompliments de la navegació costera, control de motos d’aigua y demés artil•lugis, depredació continuada de la flora i fauna marina de marisc i peix de costa, destrucció compulsiva del sota bosc i els escassos bolets que gosen aparèixer i finalment d’aquest afany per crear camins de ronda on mai han estat o, en el seu procés de recuperació, convertir els existents en veritables passeigs marítims, alterant de forma greu la pròpia constitució i fisonomia natural i original de la costa vora mar.

Soc conscient que possiblement no siguin aquestes jornades, el marc per l’anàlisi de control d’embarcacions i d’educació marina ni de gratadors de roca o boletaires; però tot plegat afecta greument a la conservació del patrimoni i al paisatge, es de suposar idíl•lic i natural.
Caldria d’altra banda, un debat únic i específic respecte a la creació de nous ports o ampliació dels existents, doncs l’alteració de la costa, efectes posteriors en la constitució del litoral i llit marí, amb la constant i rotunda oposició de grups ecologistes i organitzacions protectores del paisatge; demanaven, per si sols, un tractament especial. Però, no obstant es ben cert que si continua augmentant estrepitosament la venda de tot tipus d’embarcacions, ni els propietaris ni les administracions sabran que fer-ne. Simplement no hi cabran. Aleshores, com equilibrarem producció-consum-ús i eliminació.?
El que si caldria abordar seriosament i sense complexes es el tema dels Camins de Ronda. Tothom sap que els Camins de Ronda eren simplement camins o (senders) per un control directe del vora mar com a vigilància i protecció d’invasions primer, contraban desprès i narcotràfic actualment. La Llei de Costes, del tot necessària estableix el marc general de protecció, la fixació de zones marítim-terrestres i la recuperació per a l’ús públic de platges o cales que anys enrera eren part de finques i propietats privades, amb una exclusivitat d’ús, avui dia del tot obsoleta i ja també il•legal. L’adequació dels camins, o senders de ronda per gaudir d’aquest recorreguts i racons bellíssims, allà on existeixen, o la recuperació d’aquells en el seu dia abandonats o eliminats, cal tractar-la com lo que necessita: La simple adequació. Una pretensió d’amplàries absurdes i fora d’escala que requereixen actuacions protectores de murs de contenció, trepanació de roques, creació d’escalinates interminables i esgotadores i demés afeccions; representa una molt greu alteració de la imatge natural de la costa. Aleshores, en que quedem!. Si volem protegíri, amb això tots estem d’acord, recuperem, adeqüem, permetem l’ús per a vianants, etc., però no convertim, sobretot, els camins de ronda en passeigs marítims ni en itineraris massius que ja demanen neteges constats de tot tipus de deixalles plàstiques o metàl•liques.

D’altra banda en zones de penya-segats dels que tants exemples tenim, senzillament es impossible l’existència de camins de ronda i no per la condició pública de la costa i dret d’ús creem ex-novo uns accessos que mai existirien i que requereixen ferir la morfologia del propi indret.
Si alterem la estricta condició de camí o sender, tindrem bicicletes, i desprès motos i quads i………….. qui sap què més. I els cotxes exigirà arribar a peu de camí des de la xarxa de camins forestals, alterant greument precisament tot allò que volem protegir i/o salvar.
Crec doncs que cal situar les coses en el seu just terme.