El paisatge Lleidatà está sadollat d’innombrables exemples d’arquitectura patrimonial d’una gran riquesa i varietat d’estils arquitectònics, alguns d’ells reconeguts en el Patrimóni de l’Humanitat. La complexitat de les tasques de conservació i de recuperació d’aquest patrimòni històric fan que, sovint ens oblidem de que, el Gran Patrimòni neix d’un entorn urbanístic i d’uns contextes arquitectònics i culturals que s’expressen d’una forma natural en els hàbits constructius de la vivenda popular dels quasi innombrables pobles i viles lleidatanes. Aquest “PETIT PATRIMÒNI”, que a la fí es l’origen del Gran Patrimòni i que estem acostumats a classificar-lo en el contexte general d’Arquitectura Popular, conservat quasi sense alteracions fins fa pocs anys; avui es el que está sotmés a un procés de degradació i enmascarament constant, per no dir a una situació de clara i evident destrucció, per simple oblit i/o abandò.

Aquest escenàri que es ben palès, sembla indicar que cal iniciar una actuació encarada a generar un reconeixement social i un canvi d’actitud envers a l’urbanisme històric i una revaluació de l’arquitectura vernàcula i els seus elements identificatius. Per assolir aquesta sensibilització, creiem que, cal començar per coneixer i donar a coneixer l’adient conjunt d’exemples existents, aprofitant la voluntat de comunicació de les Institucions Públiques de les nostres comarques i en aquest cas, la sensibilitat palèsa de la Diputació de Lleida i les seves possibilitats divulgatives mitjançant publicacións de qualitat.

Com autor fotogràfic es un tema al que ja he fet aproximacions diverses al llarg de la meva carrera professional. El primer treball que vaig du a terme es “L’esprit de la Llar Pirenenca”. Ed. Blume 1983; al que van seguir “Houses of the rural Spain”. Collins & Brown 1993, i a continuació “Casas de los Pirineos”, titol enclavat a la col.lecció “La España Mágica de Kim Castells”, publicada per Editorial Juventud, en la que es va incloure “Lleida a cel obert”.

No cal fer una presentació de Mariano Gomà, que a més de la seva condició d’arquitecte amb una més que dilatada experiència professional en el mon de les arquitectures vernaculars, es defineix com dels darrers arquitectes “de lletres” i havent escrit innombrables articles d’opinió, prosa poética, el llibre “Mi Encuentro con Africa” de Editorial Milenio , té avui, en víes de preparació els “Diálogos con un amigo que nunca tuve” i dues publicacions més.

La nostra afortunada coincidència, precisament en el rescat d’un edifici de factura tradicional en el municipi de Es Bordes, a la Vall d’Arán, ens va permetre divagar sobre el imprecís futur de les cases tradicionals, implantades a zones sotmèses a una explotació turística intensiva, o de l’enfondrament progresiu de poblets, alguns d’ells situats en el pol oposat; es a dir en indrets en els que no hi ha cap expectativa turística. Trist destí el de la casa popular que en el joc del progrés, perd en qualsevol circumstància…..

El propòsit de treballar conjuntament, en imatge i tèxtes curts; en una acció que permeti salvaguardar el que resti, o si més no, difondre o animar una conciencia conservacionista, sorgí inmediatament….. i aquest projecte es un dels fruits.

 Proposem efectuar una tria d’exemples clars de l’Arquitectura pròpia de cada demarcació territorial Lleidatana i realitzar un procès descriptiu fotogràfic de la suficient qualitat per a permetre realitzar un excelent llibre visual amb alguna forma de comunicació itinerant; acompanyant textes de directa relació amb l’imatge i els seus esprits.

En la documentació visual, per assegurar els processos de reproducció més adients, proposem utilitzar òptiques Carl Zeiss, montades sobre cossos Rolli 6008 Integral 6×6 i film de la marca Fuji Velvia 50 o 100 iso. El procés e digitalització de les imatges, no etá contemplat a priori, poguent-se incorporar posteriorment al pressupost.

Estimem que el montant econòmic de les tasques fotogràfiques que inclouen, material sensible, revelats, desplaçaments, diètes, pernoctacions, etc. hauría de situar-se al voltant dles “divuit-mil euros” (18.000 €.) Així mateix, la redacció, aplicació i implementació dels textes complementàris en el conjunt, pot calcular-se en “nou mil euros” (9000 €.); essent doncs el pressupost estimat total de “vint-i-set mil euros”. (27.000 €.)

Creiem que , a més d’obtindre el material suficient per a l’edicio d’un llibre de qualitat i notable interés, es a dir, entre cent cinquanta i dos-cents tèmes fotogràfics amb els textes escaients, els treballs de captura de les imatges generaran un stock iconogràfic suficient per emprar-lo en la edició de productes editorials de divulgació colateral, com guíes o fitxes de difusió, en el àmbit de la demanda d’informació de rutes turístiques monogràfiques.

Cal remarcar que, per tal de garantir la correcta execució de les feines de camp, a banda de la documentació de la que els autors poguessim disposar d’arxius personals, sería necessàri disposar d’un llistat de les ubicacions més adients, com per exemple; la casa “Coto Joanchiquet de Vilamós” o la “Casa del Baró de Eroles a Talarn”; amb una gestió prèvia dels permisos d’accés.

En el desenvolupament del reportatge, sense excloure captacions exteriors o de detall, prioritariament es primaran les visions interiors d’ambients, llums i contrasts; terreny aquest més desconegut i en el que es precís disposar d’unes técniques més acurades i un llenguatge fotográfic molt més expressiu. Es tracta doncs de cercar l’ànima de les arquitectures, allà on es trobi.

Així mateix, fora bò pensar que aquest treball es pogués difondre, no tant sol en el terreny editorial i perllongar-lo en exposicions i xerrades “in situ”, per animar a tothom a que valori i conservi adientment allò que, no representa únicament una herència personal, sinò que es un Patrimoni inalienable de la nostra història com a poble.

Aquest projecte, a més, podría esdevenir l’inici d’una col.lecció de mirades sobre l’arquitectura de les contrades Lleidatanes doncs ; cal pensar que tenim un altre romànic, tant valuòs com el que ja es reconegut en el Patrimoni Mundial; gaudim d’un món ibèric, tant desconegut com els Patrimònis romans o àrabs; fins arribar a la més que singular arquitectura de La Canadiense, que va donar un caràcter inconfundible a les elèctriques pionères. Tot això, que s’escriu en quatre ratlles, resulta que finalment esdevé en angles, ombres, línees que han dibuixat el rostre d’un poble, la remor de tendres paraules a la llum d’una espelma,…….. El veritable perfil de la terra !.

Kim Castells i Mariano Gomá.